Donç sí, passió.
M’apassiona el que faig (mes aviat el que veig ),i m’agradaria que ho entenguessiu i que també us apassionés.
Però per això us hauré d’explicar una història. De fet, la Història, la nostra Història!
Ja sé que hi ha gent, bastanta gent que sí sap que és això que jo, i d’altres com jo, fem en aquest món.
El que no sé es si ells saben que ho saben.
Però es senzill averiguar-ho.
Ja no recordo com haviem quedat..
Em dic Frida, però no Khalo, es clar.
Em dic Frida i prou, no necessito més noms.
FRI, soFRIr, FRIsar, aFRIca, FRIgida, FRIvola, FRIk, FRIcció, inFRIngir…
Vaig neixer el 11-03-1908, el 07-01-1847 , el 29-12- 1953 o el 19-08-1922? Quina edat tinc? 98, 60 ,53 o 85?.
Jo no ho recordo, per mi aquestes dates son totes iguals.
Com també totes les edats , en el fons, són la mateixa.
I, de fet, les coses que m’han interessat de “veritat” poden coincidir amb qualsevol d’aquestes dates.
Per exemple, on vaig neixer. Marsala da…, fa milers d’anys que existeix.
Aquest lloc si que m’interessa de “veritat”. I a qui no?
Es l’Orígen, l’orígen de tot, em sembla. Si més no, l’orígen de tot el que em pertany.
La paraula “pertanyer” no es la correcta perque no hi ha res que ens pertanyi. Hauria de dir “de tot el que m’afecta”.
Penso que aquest lloc on vaig neixer sí que m’ha afectat, i m’afecta!, molt. I com mes anys passo en ell més afectada
estic.
Hi ha molts llocs que m’han impressionat, sobretot la retina, però també les idees i els records.
Però no n’hi ha cap com M A R S A L A D A …. Aquest el tinc a dins. Estic aMARada d’ell!
Tots els meus han sortit d’aquí. I segurament tots hi tornarem.
He anat massa de pressa, ja he parlat del final, però encara no toca. Falten moltes coses per recordar, per explicar,
per provar d’entendre.
Segueixo.
He parlat de la retina. I es que per mí es molt important. Es la meva eina de treball.
No sé com explicaré quin és aquest treball, el meu treball.
Per començar potser no és un treball. “Emprar-se fisicament o mentalment amb un esforç sostingut en l’execució
d’alguna cosa, esp. de quelcom que hom fa principalment pel guany, que hom té obligació de fer pel seu càrrec,
professió, etc.” No hi ha esforç, no hi ha guany, no hi ha obligació, no hi ha professió..
Es un joc?. ” Entreteniment,exercici recreatiu, sotmès a regles, en el qual l’un perd mentre l’altre guanya”. Tampoc és
res d’això.
Una passió? “Emoció intensa; inclinació viva, vehement, violenta, de l’ànim envers una cosa”. Donç sí, això s’hi
assembla molt.
