fridas mind

Haviem quedat que el zero era transparent. I,  pel que veig, alguns hi estan d’acord.

Ara parlem de l’ú, del 1. L’ú es de color blanc-gris, és a dir no és blanc com la llet, ni gris com la cendra, es del color del gel.

Per tant suma poc. encara no acaba de ser color del tot.

Els colors es van afegint poc a poc. Van creixent amb les nostres ganes de viure i de tenir un món al nostre gust.

Això es arriscat de dir, però de fet crec que ens fem el món ( i la vida també ) segons volem.

0 + 1 = Gris.

0 + 1 +2 = Verd clar. Perqué el 2 és verd, oi?. El color de l’esperança, imprescindible per començar a “navegar” per la vida.

Però no cal seguir un ordre tan ordenat!

Puc fer, 0 + 4 = Vermell. Color preciós de la passió!

O el 3 directament, rosa que l’amor s’hi posa.

El 7 és blau, es clar, tirant a lila. Color difícil el blau. En podriem parlar llargament. Color fred, desapassionat, color conformista i religiós.

Ah! el 5 és groc i el 6 taronja. Les matemàtiques no són exactes, però els colors sí, són e- vidents!

Paradís: “Jardí en que Déu posà el primer home / Sojorn dels àngels, dels sants i dels benaventurats / Dit d’un lloc bellíssim, d’un estat molt agradable”

Donç sort d’aquesta última definició, perquè si fós per les dues primeres, el paradís no existiría.

Més ben dit, el paradís no existeix, però sí que existeixen petits paradissos personals, (que no perduts).

Me’n puc imaginar uns quants. I en conec dos o tres que em pertanyen.

No sé si té sentit descriure’ls pels demés, però fer-ho per un mateix ajuda a identificar-los  i a identificar-nos.

Jo en tinc un en el que, quan hi soc, esdevinc mascaró de proa d’una nau  que va navegar, navega i navegarà.

Va navegar pels meus mars, de la mateixa manera que hi navega ara.

Va veure la mateixa aigua, dels mateixos blaus, amb la mateixa sal, lleugerament freda a l’hivern, lleugerament calenta a l’estiu, a vegades irada, generalment acollidora.

Va trovar les mateixes persones, amb les mateixes cares, els mateixos posats, igual de receloses, igual d’amables.

Les ciutats també eren les mateixes, i fins i tot diria que s’hi vivia igual.

Recordo tot això i ,sobre tot, recordo la mateixa llum.

Rosada quan el dia comença i daurada quan ja s’acaba.

Una llum que no fa  mal, que,ben al contrari, ens toca suaument i ens acarona. Ja la veig i la noto damunt la meva pell.

Es un privilegi de la memòria!

Ahir va començar l’estiu. Al calendari, a les notícies, als termòmetres ( ja feia dies! ), als carrers ja plens de criatures..

Però per mí va començar animicament. Se m’ha encomanat la mentalitat final de curs, festes post exàmens, dormir fins al migdia, esborrar la paraula “obligacions” del meu vocabulari, alegria per tots aquests motius però, a la vegada, una lleu apatía i fins i tot un cert mal humor adolescent.

Tinc 19 anys.

Avui no tinc ganes d’escriure rès sobre la història que us explicava, per exemple ahir. Requereix massa esforç i no tinc ganes de fer-lo.

Estic de vacances.

Però no sé que faré avui. Fà massa calor per fer res.

Als meus 53 anys he vist uns quants Mars ( no us oblideu que he nascut a M A R S A L A D A I T A L I A ).

I cada un d’ells és diferent de l’altre. Per molts motius, però potser el més important, el que els modifica més és la llum . I ja sabem que la llum és color.

De quin color és el mar de Venècia? Es de color Canaletto.

Canaletto era una d’aquelles persones que us explicava fá dies. Era un dels encarregats de donar color al món després de la gran explossió i de tants segles de fum i de gris.

I va voler fer-lo d’un color que fós inconfusible i que li fés d’embolcall a aquella ciutat única.

Que pels segles dels segles quan la gent veiés aquell blau sabés que era el del mar de Venècia.

Quan el va fer va haver de buscar molt i va haver de fer moltes proves.

Primer el va fer amb Blau Cel, però no li va agradar.

Desprès va provar de fer-l0 amb blau cobalt, però era massa viu, no era el color d’una llacuna.

Hi va afegir un Blau Ultramar Fosc i, es clar , va quedar massa fosc.

Va tornar a començar. Blau Cel + Gris Neutre Mig + una mica de Blau Ultramar + una mica de Verd Maragda i una miqueta de Blanc.

I li va sortir, li va sortir tan bonic  que va decidir pintar tot aquella aigua amb aquell blau que ell havia creat.

Pels segles dels segles!

Rellegeixo i continuo.

He vist que ahir tenia 78 anys. Avui també els tinc, però potser que a mida que vagi escrivint en vagi tenint menys.

Jo tenia 78 anys i pensava que els demés en tenien 4 o 5.

Però continuo.

El zero es transparent, com el vidre.

No pot tenir color donç llavors sumaria.

Perque el 2, per exemple, és verd. Si li sumes el zero continua sent verd. Però si el 0 fós vermell, que no ho és!!, es tornaria marró, i llavors ja no seria el 2.

Però anem més poc a poc.

Color: Qualitat dels fenòmens visuals que depèn de l’efecte distint que produeixen sobre la retina les llums de diferent longitud d’ona.

Es a dir, que si no hi ha llum no hi ha colors?. Ho he entès bé?

Però quan parlem de colors de què parlem?

Colors primaris, vermell, blau, groc, ..

Colors complementaris..

Colors calents ..

Colors pastel..

Colors àcids..

Colors de l’Arc-Iris..

Homes de color, o el color dels homes?

Colors nacionals..

Color polític..

Segur que me’n deixo.

I com s’expliquen els colors?

Ara tinc tres anys i estic dibuixant un mar amb un sol i una barca. El meu mar es blau, el meu sol es groc i la meva barca es vermella. Ho veieu? Tinc 3 anys i només necessito 3 colors, els primaris, es a dir els primers.

Els colors van creixent amb nosaltres.

A alguns fins i tot ens sobrepassen ,de molt! a la edat que tenim.

Els anem incorporant de mica en mica a la nostra visió del món. Perqué el món el veiem segons “el color del cristal con que se mira”.

Amb aquesta frase torno a tenir 78 anys, oi?      

Donç provaré de retornar.

Intentaré continuar explicant-vos aquella història que us explicava, la de la “feina” que faig, amb tant de gust i tanta passió.

Us deia que hi ha més persones com jo, segur!, perque el que hi ha per fer és molt.

I reconeixer-les és molt senzill.

De quin color és la A ?, i la E, la I, la O i la U ?

De quin color és l’1, el 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, i el 0 ?

No tots responem el mateix,es clar, perque si així ho fessim el món sería molt avorrit.

Tot va començar al començament, com és natural.

Ens han explicat que el començament va ser una gran explossió.

Tots sabem que les explossions deixen una gran quantitat de fum. Donç imagineu el fum que va quedar desprès del

Big Bang!. N’hi va haver per milions d’anys. Anys i anys de foscor i de negror. 

( Demà continuaré, espero )